Em moria de ganas de capturar aquesta imatge:
fulles dormides dins la foscor d´amagatalls d´argenta,
que reposaven tranquiles la crescuda.
Contemplant aquestes passadissos barrejats d´humitat
i paisatge, em semblava un objecte artístic,
digne de ser exposat en qualsevol estança.
Mireu de nou el meu forat , ple de fulles acariciades d´humitat
que es desperten lentament.
Aniria un cop més dintra la terra no mès
per a sentir la frescor endinsar-se en la nuesa del meu cos.
Mireu-la de nou, dormida i suau,
reposant tranquil.la la crescuda...
Algun dia tots ens cobrirem de aquestes fulles
que es posaran tendres sobre el nostre cos
No hay comentarios:
Publicar un comentario